Reunió de Delegació a Lluc

Dimecres, dia 25, a les 10:00 del matí van arribant al santuari de Lluc els congregantes de les diferents cases de Mallorca. S'en fan presents 14 representant totes les cases. La de S. Honorat només amb un membre, car el P. Miquel Mascaró està de viatge. De viatge de tornada perquè ha hagut d’interrompre la visita programada a Camerun degut a la malaltia del seu pare.

L’actualitat de Ramon Llull

Només acabats de seure a la sala de comunitat el P. Josep comunica de manera informal les seves experiències i sensacions de la visita a Roma que va fer juntament amb altres membres de la comissió que treballa en la commemoració dels 700 aniversari de Ramon Llull, també per aconseguir la seva prompta canonització.

A la comitiva s’hi afegí un bon nombre de polítics de Mallorca. La majoria evitava parlar en català i actuaven com si hi hagués un pacte tàcit per evitar-ne el nom i la parla. No tengué, en cavi, cap queixa de les atencions amb que els obsequiaren. 

La conferència d’en Jordi Gayà a l’embaixada espanyola fou molt apropiada en el fons i la forma. Tanmateix molts dels polítics tenien coneixements molt elementals, si els tenien, de Ramon Llull. A Mallorca la visita va tenir una notable ressonància en els medis de comunicació.

Comença de manera més formal la reunió amb un pensament pel P. Toni Vallespir, de la comunitat de Lluc, internat a la clínica Planas per tal de sofrir un bon grapat de proves mèdiques després que li trobaren més alts del compte els indicadors tumorals.

Publicacions pel 125 aniversari

El P. Jaume Reynés informa d’alguns detalls relatius al Consell de Delegació celebrat dies enrere. Per cert, una novetat és que el P. Miquel Darder també en forma part degut al seu nomenament com a encarrregat de la comunitat (virtual) de Sóller.

El Consell tocà el tema del 125 aniversari de la fundació de la Congregació el proper 17 d’agost. Els actes i les publicacions a fer. Molt breument diguem que es preveu celebrar el dia de la festa amb una solemne Eucaristia a S. Honorat en la qual es convidarà el Sr. Bisbe, preveres de Mallorca, laics missioners amics, etc.

Ja hi ha dissenyat un poster referent a la festa. El Consell n’ha encarregat de reproduir-ne uns 50 preveient els llocs on es podria col.locar. Les publicacions de temes relatius a la data bàsicament serien les següents:

a) Nou número del butlletí sobre la causa del Fundador, que no ha pogut sortir abans perquè alguns dels articles demanats no arriben a la redacció malgrat els mesos vagin desfilant.

b) Revista Lluc dedicada al tema del Fundador i la Congregació tot repetint el que en dades semblants s’ha dut a terme amb bon èxit.

c)  Revista Comunicació del CETEM amb la major part del material que es va preparar pels 100 anys de la mort del P. Joaquim Rosselló i que no es va arribar a publicar.

Els encarregats d’elegir temes i autors, així com de vigilar per tal que arribin a bon port són els PP. Josep Amengual Batle i Biel Seguí Trobat.

Religioses i laics en el proper aniversari

També el Consell parlà d’uns exercicis espirituals amb motiu de l’esmentat aniversari. Dates: del 10 al 15 d’agost. Es podria convidar gent de la península a través del Superior General. Si no hi ha quorum suficient (al menys un desena de congregants), aleshores es limitaria a un encontre informal. Potser es convidaria també algun laic. El Consell acabarà de decidir-ho.

La Delegació de Mallorca s’ofereix per organitzar un curs amb congregants joves. Podria ser per internet una part i una altra de caire presencial. Però les autoritats de la Congregació no s’han pronunciat encara i és una decisió en la qual s’han d’implicar.

Hi ha propostes, encara no del tot perfilades, de convidar les Missioneres SS. Cors per tal de parlar del carisma comú dut a terme des de la seva realitat de dones. Cosa semblant seria bo de fer amb les franciscanes per aprofundir quins aspectes del carisma comparteixen (elles i també nosaltres) amb l’espiritualitat i objectius de Ramon Llull. El P. Jaume Reynés ja te algunes notes que pensa publicar sobre el particular.

El Consell abordà igualment el moment en que es troba la convocatòria dels Laics Missioners. Hi ha la intenció de revitalitzar aquest grup. S’han fet dues convidades a La Real per comunicar-ho a la gent (vegeu articles anteriors d’aquest blog). Hi han participat unes 50 persones. Amb motiu de les trobades es van fer algunes preguntes que fa falta de tabular. A Lluc també es transmetrà aquesta voluntat de revitalització als treballadors contractats, així com als antics Blauets.

El Consell general de la Congregació ha convidat repetidament i amb molt interès a la Setmana d’Artajona (30 de juny al 3 de juliol). No sabem qui hi anirà de Mallorca pel que fa als congregants i als laics.

Encarregats de les diferents àrees

Les autoritats de la Congregació demanen els noms dels qui estan al front de les diverses àrees. Després de passar revista al que hi ha i al que hi podria haver, el Consell de Delegació dóna aquests noms.

·         Pastoral vocacional: Vicenç Miró i Hippolite Voka

·         Concòrdia: Josep Amengual, Tomeu Garí i Paula Vic

·        Pastoral missionera: Antoni Vallespir, Josep Amengual, Pere Fullana i       possiblement algú que treballi a Sóller.

·         Secreetariat Col.legis: Bernat Alemany i algun altre.

·         Laics Missioners: Josep Amengual I algun laic més.

·         Caixa central: Manuel Soler.

·         Formació inicial I permanent: Biel Seguí I potser algú més.

El P. Josep Amengual passà a un altre tema. Explicà la dificultat d’inserir-se en la pastoral dels col.legis. La comunitat (virtual) de Sóller s’ha erigit en bona part per poder col.laborar amb la presència d’algun congregant al Col.legi de Sóller. Però tant ell com el P  Miquel Darder, que tenen cura de l'església, no tenen experiència sobre col.legis. Confien en que, una vegada ordenat, el P. H. Voka abordarà aquesta tasca en primera persona.

El Delegat, Josep Amengual, insisteix en la dificultat que implica la feina pastoral en el col.legi. Convé saber quelcom de la complexitat de la legislació, dels drets laborals del personal que hi treballa, de les ideologies que s’hi donen cita… Aquesta situació l’ha plantejada al P. General.

Avaluacions i consultes

Avaluació del post-Capítol: Ara va fer un any que va concloure el XIXè Capítol General i que hi ha un nou Equip d’Animació General (EAG). El Visitador General demana que avaluem un poc el camí que ha fet la nostra Delegació: línies d’acció escollides, etc. Queda com una proposta.

Consulta sobre un nou Estudiantat. El Delegat informa de la consulta que s’ha fet als consellers passats i actuals i als formadors sobre la proposta d’obrir un nou centre de formació a la parròquia de Maria Mitjancera (València). Llegim els motius a favor i en contra que ha trobat el Consell General.

·         En principi hi ha acord en què necessitam que alguns congregants joves venguin a les nostres Delegacions europees.

·         Com a norma, trobam que la filosofia s’hauria de fer a Àfrica, amb cursos més inculturats.

·         Tampoc entenem que es descarti d’inici la casa del Coll. Barcelona té molts de motius a favor (instal·lacions, molta oferta de formació, experiències fetes…).

·         Maria Mitjancera, el lloc que es proposa: ens pareix bé com a lloc popular, senzill, d’inserció; però dubtam que les instal·lacions siguin adequades per l’objectiu que es pretén. En cas d’haver de construir, aquesta parròquia és de la diòcesi… i s’hauria de calibrar bé, on feim obra.

Formació Permanent. Estam esperant que ens arribin els materials anunciats per a treballar la carta “Escrutau” de la CIViSVA. El Delegat insisteix en que, a més, hauríem de crear alguns grupets de treball sobre temes del nostre carisma. Ha sortit quan parlàvem de donar una visió de conjunt de la nostra Congregació avui amb motiu del 125 Aniversari. Per exemple, sobre Pastoral Missionera (què significa avui el nostre títol) i sobre la Missió Compartida (tema que estam treballant a la nova convocatòria del laïcat: què vol dir això de les dues branques? Com formar un cos amb el laïcat que col·labora amb nosaltres?).

Amb el dinar de germanor en el solemne menjador de Luc es clogué la reunió. 

Una notícia d'última hora. El P. Toni Vallespir serà operat a la clínica Planas ben aviat. Tenia els índex tumorals elevats i, després de diferents proves, els metges han decidit d'operar-lo. Compti amb la nostra pregària.

Manuel Soler i Jaume Reynés, msscc

Muntanyes, catequistes, malalts, carismes...

 Nyakayaga, 16 de febrer de 2015

Benvolguts amics i amigues de Lligams

Salutacions cordials des de Nyakayaga, un poble situat a l'est del país a on la congregació té la tasca d'animar una parròquia que té una població de més de cinc mil habitants. Són tres els missioners dels Sagrats Cors que hi treballen. També atenen vuit centres d'atenció pastoral; volem dir, unes sucursals situades entre les muntanyes a on la gent assisteix per la celebració dels sagraments i per alguna ajuda social.

A més a més d'aquesta parròquia, la congregació anima la de Kiziguro i la casa de formació de Butare a on hi resideixen els futurs missioners.

El motiu de la visita a aquesta comunitat, és la d'acompanyar i animar a la comunitat religiosa en les seves tasques comunitàries, pastorals i d'acompanyar-les a dur a terme els objectius que ens marcà el passat Capítol General.

M'alegra veure com la Congregació ha sabut encarnat el carisma del P. Joaquim Rosselló, el nostre Fundador, a Ruanda. La predicació dels missioners arranca del principi que Déu és amor. La imatge que millor representa aquest amor són els Sagrats Cors. Aquest és el principi evangèlic que mou i orienta les seves vides i el fonament de la seva pastoral.

Durant el temps que ha durat la Visita en aquesta comunitat hem tengut l'oportunitat de visitar diverses comunitats rurals així com també alguns malats. Per arribar-hi és necessari una moto ja que difícilment un cotxe pot arribar-hi; estan situades entre muntanyes, totes elles verdes amb una exuberant vegetació. La majoria d'elles són pobres i mancades de recursos, però això no minva la seva capacitat d'acollida a qualsevol visitant.

Els malalts que visitàrem eren persones majors que valorar profundament la nostra visita. De seguida demanaven pels missioners de la Congregació que iniciaren aquests comunitats. Recordaven els seus noms i inclús contaven alguns dels seus trets com construir alguna església, capella, centre social. No sabien con agrair la feina feta i la que duen a terme la comunitat que actualment aten a la parròquia i les diverses sucursals parroquial.

També a yakayaga hem tengut l'oportunitat de reunir-nos amb els animadors i catequistes d'aquestes comunitats. Ja que els missioners no podem arribar atendre totes les necessitats de cada comunitat rural, els catequistes o animadors són els que fan de pont amb els missioners. D'aquesta manera es dur a terme la Missió Compartida que és un dels reptes més necessari del nostre temps.

També hem observat l'agraïment manifestat per l'ajuda social que els ha arribat des de Mallorca per mitjà de la Fundació Concòrdia. Són diversos els projectes que han ajudat a dignificar i donar més qualitat a la seva vida. Ens comunicaven que agraíssim la solidaritat de tantes persones que en la distància els ajuden. La solidaritat és un dels signes més evangèlics que necessita en nostre món. Estam saturats de paraules, però no de gest que ajudin als més pobres a recuperar la seva dignitat com a persones i com a fills de Déu.

La visita del Visitador General continua per altres comunitat, la pròxima serà la de Butare, lloc a on hi viu la comunitat de novicis que s'estan preparant per ser Missioners del Sagrats Cors.

Atentament, Miquel Mascaró

Crònica de 12 dies a Rwanda

Benvolguts i recordats tots:

Salutacions cordials des de la nova parròquia de Nyakayaga. Esper que estigueu bé i que el fred no minvi les vostres tasques pastorals. Aquí a Ruanda és com una primavera permanent. Aquest mes de febrer fa calor i la gent espera les pluges per tal que el semblat pugui produir una bona anyada.

 

M'ha commogut la gent d'aquí. En efecte, ells són mestres de la cordialitat que neix del cor. Sorprèn la seva pobresa però no minva la seva capacitat d'acollida, d'estar contents, d'espontaneïtat. El cant i la música són com els seus pulmons i la raó de la seva existència. Tot es ritme, tot és moviment, tot com una dansa d'acció de gràcies. Amb quina alegria i profunditat viuen la celebració de l'Eucaristia! Des del més petits fins als més grans, tots hi participen. Es veritat que són celebracions llargues, quasi dues hores, però no són pesades ni molt manco avorrides. A les que he participat he gaudit i molt fins i tot m'he atrevit a dansar amb ells, també n'Emilio. També els altres celebrants

M'ha alegrat veure com els nostres germans que treballen per aquestes terres són sacerdots encarnats i compromesos, propers i familiars. No es d'estranyar que la gent els estimi i els aprecii. Sentir que el carisma de la congregació ha traspassat fronteres és un goig. Els fills del Pare Joaquim s'han escampat més enllà de Mallorca i el seu esperit és una riquesa per l'Església.

Sols han passat 12 dies des que vaig arribar a Ruanda i m'hi troba molt bé. No m'ha costat massa adaptar-me malgrat el que suposa viure aquí; estar lluny de tota comoditat.

Es veritat que la llengua pot ser un obstacle de comunicació, però això no priva d'apropar-se a la gent i ella ho agraeix profundament. Es veritat que la infraestructura, l'higiene, el menjar són prou diferents, no obstant això, la vida i l'alegria que transmet la gent supera aquestes limitacions

M'ha agradat veure una Delegació il·lusionada, viva, jove, amb ganes de treballar pel Regne. Uns prenovicis i novicis amb el desig que poder ser missioners que prediquen l'amor de Déu. Es cert que cal fer un discerniment i saber elegir bé ja que són molts els qui toquen a les portes per fer una experiència missionera i conèixer la congregació...

Pensant amb la Delegació de Mallorca sé que el Pare March ha estat internat i que li havien de fer una intervenció quirúrgica. No he sabut res més del seu esta de salut. Voldria que estigues bé i que algú de la Real li trasmetés la meva salutació. També tenc present que, segons l'agenda el dijous dia 19, hi ha trobada de formació a la Real. En la distància vos acompanyaré. Esper que fruit de les trobades amb els laics que es feren a la Real es pugi constituir un grup que tengui interès en conèixer el nostre carisma i junts dur a terma una missió compartida pel bé de tots.

Per acabar, expressar el meu agraiment a la Congregació i a la comunitat de sant Honorat la possibilitat de poder acompanyar al Visitador General a aquesta Delegació... Es un gran veritable regal!

Una abraçada forta a tots                                                      Miquel 

En Miquel Mascaró des de Kiziguro

                                   Kisiguro, 8 de febrer de 2015

Benvolguts amics i amigues de Lligams

Salutacions cordials des de Kiziguro

Fa uns dies que arribàrem a la comunitat de Kiziguro (Àfrica), després d'un llarg viatge de més de 10 hores de vol, el Pare Emilio, Visitador General de la Congregació, i jo. A l'aeroport de Kigali ens esperaven el Pare Eduard i el prenovici Ildefons. Continuàrem la nostra ruta dues hores més fins arribar a la ciutat de Kigali.

Quan arribàrem ja eren quasi les dotze de la nit. Tothom dormia. Les poques coses que difícilment podia veure per manca de llum me confirmaven que arribava a una missió on molts de congregants havien treballat i entregat anys de la seva vida. Vaig sentir que trepitjava terra sagrada. Una terra que havia somiat visitar anys enrere i just després de més de trenta anys de pertànyer a la congregació havia arribat el dia... Els meus ulls s'entelaren d'alegria. Agraïa a Déu i a la Congregació la possibilitat d'aquest viatge i de visitar aquest país que sols coneixia d'oïdes.

M'ha alegrat veure el sentit de servei dels qui formen la comunitat religiosa. S'aprecia el seu sentit evangèlic i missioner d'aquests fills del Pare Joaquim que confessen que Déu és amor. La pregària del matí com també la del vespre és una autèntica experiència de inculturació. Els cants, la música, els sons de les mans ens fan sentir la presència d'un Déu que és Pare i Mare de tots i totes.

Sols fa uns dies que vàrem arribar i el meu cor es commou davant la gent senzilla que creu, espera i confia en Déu. Que no escatima temps per la pregària i per la celebració de la seva fe. Me commou també el cor la gent que treballa al camp, que confia en la terra per això la cuida i la prepara perquè doni bona anyada; són molts els habitants d'aquest poble que el seu treball és conrear la terra. Me commou el cor veure com més enllà de la seva pobresa, sempre tenen una salutació afectuosa i cordial; una salutació que te fa sentir ben acollit en aquesta la seva terra que just el seu color roig hom descobreix la seva fertilitat. Me commou el cor també la seva fresca i espontània rialla; és un somriure que surt del cor i expressa, com també la seva mirada,  la seva capacitat d'acolliment.

Som conscient que aquesta visita és un regal de Déu. No resulta difícil descobrir-lo enmig del pobres i aquí n'hi ha molts. La seva generositat és un cant a la vida, a l'esperança i al goig de sentir-se membre d'una congregació religiosa que té com a tasca la predicació del seu missatge.

Vull acabar animant als lector de Lligams a seguir el nostre viatge per aquestes terres missioneres perquè junts puguem sentir-nos missioners de l'amor de Déu.

Rebeu una salutació molt afectuosa des de Kiziguro. Atentament, Miquel Mascaró

Nova convocatòria de Laics Missioners

Monestir de La Real, 6 de febrer de 2015

Pautes de Reflexió

Encara que fa un fred glacial, ens reunim una vintena de persones a l’antiga Sala Capitular. Ens trobam 3 religiosos PP. Josep Amengual, Gabriel Seguí i Jaume Reynés amb una vintena de laics i laiques.

El P. Biel ens introdueix una breu pregària centrada amb un cant i el credo dels MSSCC. Després el P. Josep entra en matèria, explica els motius de la convocatòria.

 Ens disposam per a celebrar el CXXV anys de la fundació de la Congregació. El carisma del P. Joaquim Rosselló i Ferrà és ben viu: Déu té cor, i ens estima en els Cors de Jesús i de Maria. El somni del P. Joaquim era el de “calar foc de l’amor dels SS. Cors, a Mallorca i arreu del món”.

Les cases de la Congregació a Mallorca (Sant Honorat, Lluc, La Real, la dels SS. Cors de Palma i Sóller) voldrien esdevenir una mica la casa de totes i de tots, per a sentir-nos família humana i missionera. Han de ser oasis on puguem trobar-nos al costat de Jesús i com a família, que creix amb l’aigua de l’Esperit.

Uns caus de missió i de promoció integral de la persona

Tenim dues institucions legalitzades, al servei de la Missió. La més antiga, la Procura de Missions, amb una història digna, que ha contribuït a arrabassar la lepra a Rwanda, a escolaritzar, a donar suport a seminaristes diocesans, i ara, sense arraconar aquests objectius, s’especialitza en trobar recursos per a fer possible que les vocacions de la Congregació, més de 40 joves a Àfrica i a Rep. Dominicana, puguin rebre una formació de qualitat, segons el carisma missioner que hem rebut.

Per a fer possible la missió integral, és a dir, que l’evangelització de la Paraula també vagi acompanyada de la possibilitat d’accedir a una casa, a una higiene, a una sanitat, a una escola, i a un treball, la Congregació ha creat la ONGd Fundació Concòrdia. Ara, en temps de crisi, pot fer possibles projectes a Rwanda, Camerun, República Dominicana i Rep. Argentina, per un valor de més de 150.000€ anuals. Compta amb voluntaris a Mallorca, Barcelona, Navarra, València i Madrid.

QUÈ VOLEM: 

Oferir més possibilitats per a ser cristians de més qualitat i disposats a la missió

Els religiosos no tenim l’exclusiva de la fe, de la capacitat d’acompanyar espiritualment, de ser testimonis gojosos de l’amor de Déu, efectiu i fet servidor en el nostre món.

Si la Congregació és l’estaló que fa possible l’educació a més de 3.000 alumnes a Espanya, amb centenars de professors/es, gerents, i altre personal laic. El Secretariat de Col·legis el dirigeix un laic. Aleshores, ¿per què no comptar més amb totes aquestes persones, a l’hora de prendre decisions, i d’oferir un servei de qualitat, innovador, des de la missió de la Congregació, en una societat pluralista?

Els laics ja ofereixen molts serveis en el camp cultural, com en l’Arxiu de Lluc, en la Fundació cultural del Monestir de La Real, etc.

La Procura de Missions és dirigida per laics, i promouen accions socials, com sempre, però més específicament treballa per a trobar recursos econòmics per a la formació de més de quaranta joves, majoritàriament africans.

La Fundació Concòrdia, que funciona des de 2003, compta amb un Patronat de religiosos i laics (dels quals n’hi ha 4 presents a la reunió). Com podem esser més creatius i obrir nous camins a les laiques i als laics, missioners, en la forma i manera que descobrirem, entre tots?

Cal descobrir noves formes de la missió laïcal compartida

Creiem que és possible fer present i innovadora una experiència espiritual i de servei missioner, amarada de l’amor pràctic i viscut de Déu, avui i a Mallorca. Per a descobrir caus pràctics vos hem convocat.

D’altra banda, moltes persones no han de fer més coses, per al servei missioner cordial. Cal que creixin en la motivació, en la mística de la missió. Si Sta. Teresa de l’Infant Jesús és patrona de les Missions, pot tenir tasca missionera laïcal qualsevol persona, encara que estigui malalta o solament pugui pregar.

Mallorca té una tradició centenària d’un laïcat creatiu. Beguines i begards medievals, tercers ordes, associacions laïcals... Aquest patrimoni que ens han tramés els nostres avantpassats és un gran repte i una profecia a la crida que Jesús ens fa avui.

Reptes del futur:

Un dels reptes principals és el de tenir una gran capacitat per a arriscar-nos, per a estimar la dignitat laïcal, i creure que ens és possible fer realitat allò que repetia el teòleg jesuïta Karl Rahner: «El cristià o serà un místic, o no serà». I ho deia referint-se específicament a l’espiritualitat que brolla de la contemplació de l’amor que manifesta Jesús, amb el costat traspassat.

Tots som sensible davant la pobresa de milions de persones, combatem el racisme, l’alcoholisme, la sida, la droga. ¿Per què no ens motivam més amb capacitat de resistir, de perseverar en la solidaritat, a partir de la història de l’amor, que és la de Jesús de Nazaret?

La Congregació de MSSCC ja sap prou bé allò què vol. Sabem quines possibilitats té el seu carisma cordial i missioner, avui, però no pot dictar quines són els caus concrets pels laics. Volem fer un camí de recerca compartida. Després arribarà el discerniment entre tots.

Tenim una experiència

Els missioners religiosos no venim amb les mans buides. Des del Capítol General de 1987, hi ha grups molt actius a República Dominicana, Puerto Rico, Argentina, Rwanda, i també a Navarra, i a Madrid. A Mallorca els grups que tingueren molta vida, ara queden un poc dispersos. Enviaren voluntaris al Tercer Món. Hi havia un seguiment del pla de formació, que ha tornat reprendre a l’Escola de Formació P. Joaquim Rossselló.  

La Junta Consultiva (1996) va llençar uns Estatuts, aprovats pel bisbe de Mallorca, que encara ara, per consell del Secretariat Pontifici per als laics, tenen vigència.

Des del Capítol General de 1999, els laics han participat directament en aquestes assemblees. A Argentina i a República Dominicana també participen a les assembles anuals de la Delegació. A República Dominicana, els laics gestionen diverses centres de Formació professional, molt complets, un centre mèdic, etc.

Cap al futur:

Amb motiu dels 125 anys de la Fundació, la Delegació de Mallorca demana a les laiques i laics que col·laboren a les nostres tasques (evangelitzadores, educatives, socials, culturals, d'acompanyament...)  que vulguin engrescar-se en un projecte de renovació eclesial missionera. A partir de l’estil de la Congregació, proposin l’ideal que els atreu, i entre tots, tracem el camí que hem de seguir pel futur els “fills i filles del P. Joaquim Rosselló”, “els MSSCC amb dues branques, la religiosa i la laïcal”. També hem de seleccionar els recursos necessaris per a assolir el nostre ideal.

Després de compartir un cafè calent i un tros de coca, es repartiren uns fulls per a recollir algunes propostes concretes. - Jaume Reynés Matas, msscc

Any i jornada mundial de la vida consagrada

Unes dues centes persones entre religiosos i laics es reuniren ahir a la Real per celebrar la presentació del Senyor amb motiu de la vida consagrada. El bisbe de Mallorca Mn. Xavier Salinas destacà a l' homilia que els religiosos han de viure amb coratge i alegria en aquest any dedicat a la vida consagrada. 

El coro brot d'alfabeguera dirigit pel P. Llorenç Caldentey acompanyà la celebració amb els cants.

Després de la missa s'oferí un refresc a l'atri, i es qui volgueren varen poder visitar el museu del P. fundador, com també la biblioteca.

El bisbe juntament amb Mn. Nadal Bernat foren convidats a sopar amb la comunitat.

Miquel Darder, msscc

Una novel.la que transcorre per paratges lluquers

El passat dissabte dia 31 de gener, el Pare Miquel de la comunitat de Sant Honorat, participà de la presentació del llibre de l'autor Joan Gelabert que titulà Bosc Sagrat al seu poble natal de sa Pobla.

El llibre és una novel·la que presenta al poeta Joan Sindic que viu al Santuari de Lluc i des de la finestra del porxet numero 7 contempla el món amb els seus esdeveniments socials, polítics, culturals i religiosos.

El poeta Sindic és presentat com un cercador de la llum. Com un peregrí que cerca espais de contemplació per escoltar el seu cor. La pau del Santuari de Lluc és la que ha elegida per fer aquest "viatge" per la seva interioritat per trobar aquell consol espiritual que li assereni el cor i l'ànima. Experimenta que la pau, la bellesa i l'harmonia que descobreix a la Serra de tramuntana li assadollen les seves lluites interiors. 

Tot el llibre, que són més de 300 pàgines, és un itinerari d'un peregrí que cerca la veritat. Descobreix que la veritat no és exclusiva de cap tradició religiosa, com tampoc el monopoli de cap grup social ni polític, sinó que es constituït entre tots. Per això el poeta s'identificarà amb la llibertat dels fills de Déu allunyant-se de tot dogmatisme espiritual, social i polític.

Sorprèn veure com l'autor presenta al protagonista de la novel·la assegut a la plaça dels peregrins de Lluc amb diversos pensadors i místics de la nostra historia. Entre altres destacam a Hegel,, Wittgenstein, Habernas, Gadamer i al beat Ramon Llull. El motiu de la trobada és parlar d'aquelles coses que poden humanitzar el nostre món. Llull és el personatge a destacar en aquest diàleg no sols per la seva saviesa intel·lectual, sinó també per la seva experiència espiritual. Llull donarà nom a cada esdeveniment i romandrà en silenci davant el mal, la violència, la corrupció i la mort. Mentre que els altres cercaran donaran argument fruit del discurs mental.

Tant de bo que així com a la novel·la Ramon Llull és el qui té una paraula d'esperança que asserena el cor, també en aquest temps que, celebram el seu 700 aniversari de la seva mort,  tenguem raons per lluitar i conrear la nostra cultura, així com també poder dir com ell que Jesús és el nostre Amat. - Miquel Mascaró, msscc