Lligams

Lligams

sábado, 27 de mayo de 2017

50 años de la Procura de Misiones "Sagrados Corazones"


Ayer, jueves 24 de Mayo, la Procura de Misiones Sagrados Corazones quiso celebrar sus primeros 50 años de historia con un acto público en el Gran Hotel (La Caixa). EL procurador Miquel Mascaró sentó en una misma mesa a Miquel Ensenyat (President del Consell de Mallorca), Catalina Albertí (Delegada del Secretariado Diocesano de Misiones), Antoni Cano (técnico audiovisual, voluntario en Rwanda) y P. Hipolyte Voka, MSSCC (congoleño elegido recientemente como Delegado de los MSSCC de Mallorca).

Se empezó proyectando un vídeo que recoge el desarrollo de esta Congregación, nacida en el monte de Randa 1890,cuando da el salto a “las misiones de ultramar” que soñaba el Fundador:

1942 a Argentina, 1954 al Caribe (Santo Domingo, Cuba, Puerto Rico), 1967 Rwanda y 1994 Camerún. La Procura de Misiones, fruto de la tenacidad y del entusiasmo del misionero valenciano P. Agustín Martí , creó un laicado colaborador de las Misiones, que ha acompañado la evangelización con la promoción de las vocaciones nativas y la solidaridad social a todos los niveles. Hoy los MSSCC cuentan con unos 70 misioneros nacidos en el Tercer Mundo (Rwanda, Camerún, Congo, Centroáfrica, Nigeria, Santo Domingo y Argentina) y dos centenares de laicos y laicas que llaman al P. Joaquim Rosselló “nuestro fundador” y  se sienten hermanados en una misma espiritualidad y misión.

Ayer se llamó a los misioneros “Hombres imprescindibles”, que dedican toda su vida a una causa tan noble. Y si una cosa quedó clara fue que hoy no se puede ir a imponer nada, ni basta con una predicación paternalista. La frase más repetida fue la de Hélder Cámara:  “cuando repartí pan a los pobres, me aplaudieron; cuando pregunté porqué pasan hambre, me llamaron comunista”... Pero para luchar contra la injusticia globalizada y  denunciar el expolio europeo de las riquezas africanas... para esto no faltan vocaciones.



La gente aplaudió el compromiso de una Iglesia missionera,  lo realizado por la Procura de Misiones SSCC.  A nuestra Congregación se le marcó una ruta:  No separar  Evangelización y Solidaridad. Unir cada vez más los esfuerzos que hemos plasmado en dos Instituciones: La Procura de Misiones SSCC y la Fundación Concordia Solidaria. Muchas gracias a todos y todas los que han impulsado el proyecto.
(Jaume Reynés, MSSCC)

Añadimos un fragmento de la Delegada diocesana de Misiones Catalina Albertí Victory:
“Dins els arxius de la delegació de missions trobam l’any 1942 al P. Joan Amengual, P.  Joan Horrach, P. Rafel Juan com els primers Missioners dels Sagrats Cors mallorquins que partiren a l’Argentina, i inscrits a aquests fitxers 51 Missioners mallorquins dels Sagrats Cors que anaven a les missions d’Argentina, Puerto Rico, Cuba, Dominicana i Rwanda.
A dia d’avui hi trobam  els PP. Francisco Gayà, P. Miquel Melià i a Antonio Romero a Rep. Dominicana, P. Joan Josep Genovard a Puerto Rico, P. Joan Arbona a l’Argentina, com a mallorquins, però les missions dels MSSCC continuen endavant regentades per missioners dels propis països.
I no podem deixar de lloc als laics que anaren enviats per Mallorca Missionera a la missió de l’Altagracia a Santo Domingo a ajudar als MSSCC:  L’any 1993 partiren dos voluntaris na Margalida Fons i en Miquel Adrover i amb ajuda de Mallorca Missionera se va construir una casa per el voluntariat a la Parròquia de Altagracia;  després partí Catalina Mir l’any 1996 i més tard el 2005 na Mª Pau González i en Boni Martínez, també un bon grup de joves amb na Catalina Mir hi anaren a fer una experiència missionera.

L’any 1998 començàrem amb les ajudes a projectes per a les missions dels Sagrats Cors, amb el suport de les institucions publiques, molts de projectes socials s’han dut a terme i que, si Déu ho vol, seguirem recolzant en tot lo que sigui possible.
No se pot explicar la tasques, l’entrega del dia a dia d’un missioner fins que no has anat al lloc de missió. Ll’any 2011 vaig tenir la  sort de poder viatjar a Rep Dominicana i visitar les missions dels MSSCC, vaig poder gaudir de la feina que el P. Miquel Melià fa per aquelles terres, la promoció dels habitants d’una zona molt pobre, i com la gent els estima i respecta. L’any 2015 la Vicepresidenta de la República Dominicana, la doctora Margarita Cedeño, li va imposar la medalla BIEN POR TI al P. Miquel Melià , per agrair les iniciatives i projectes, i la seva dedicació a la comunitat.
Quines lliçons de humilitat, gratitud, alegria ens donen els missioners: Ho deixen tot, família, amics, comoditats...  per poder ESTAR (un estar en majúscules),  nomes l’ Estar a prop dels pobres és molt per ells.

Avui voldria com a delegada de missions del Bisbat de Mallorca, entregar a Miquel Mascaró en representació dels missioners dels Sagrats Cors que estan a terres de missió un petit obsequi que te molt de valor per nosaltres. És una peça dissenyada per l’artista Jaume Falconer: com podeu veure és la nostre Mallorca, que també pot esser una peça de trencaclosques , un puzle... És la peça d’aquest gran puzle que som nosaltres i que encaixarà allà a on ens necessitin, damunt el mon (el nostre logo de Mallorca Missionera) que també és una “ veleta” un moli de vent, perquè quant l’Esperit bufi ens dugui allà a on ell vulgui....”    

sábado, 20 de mayo de 2017

Assemblea de la Delegació de Mallorca - 2017

A les 9:30 del dia 18 de maig tots els membres de la Delegació de Mallorca etaven citats a La Real per a l'assemblea anual. No tots hi foren. Uns per malaltia i algun altre per raons pastorals o acadèmiques. També es va fer present el Superior General Emilio Velasco, que va saludar els assistents després d'una breu introducció del Delegat P: Josep Amengual. 

La sala capitular de La Real serveix d'escenari
per a l'asse3mblea de la Delegació de Mallorca
El P. Emilio informà breument del desenvolupament de la passada Junta destacant els aspectes que es volgueren millorar: L’anàlisi de la realitat, la seva inspiració carismàtica i l’espiritualitat dels Sagrats Cors com a columna vertebradora, la millor coordinació de les diverses etapes de formació y la implicació de tota la Família Sacricordiana (religiosos i laics).

L'informe del Delegat

Acte seguit el Delegat presentà el seu informe respecte de l'any passat. Moltes coses s'han anat fent que queden plasmades en 12 fols. 

Conversa pels corredors amb el Delegat que acaba, P. Josep Amengual 
Quan al personal, al.ludia als consells duts a terme, a les malalties i internaments d'alguns congregants. També tengué unes paraules pel P. Toni Fernández, que reforçà la comunitat de Lluc tenint cura, sobretot, de l'organització de l'escolania com a titular. Deixà constància de que el P. Joan Arbona, procedent de la Delegació del Plata també ha estat destinat a Lluc mentre els metges tracten de fer-li la diagnosi més ajustada i el tracten medicament. Pel que fa al P. Vicenç Miró es comunicà que traballa pastoralment a la Unitat Pastoral d'Inca i hi ha una relació correcte. El P. Gabriel Seguí ha estat nomenat canònicament Director de l'Institut de Litúrgia de l'Ateneu Sant Pacià de Barcelona on ja era professor. 

El Delegat va anar desgranant l'informe sobre les trobades de formació, l'impacte de la Junta consultiva i la revisió del pla de formació, les sortides lúdiques fetes com a Delegació, etc. Va fer menció de que caldrà revisar el compromís amb el bisbat que afecta el P. Hippolyte Vok, com també l'acord de que tengui cura de la pastoral del convent de Sóller el P. Joan Pocoví que ja darrerament hi donava una ma. 

El capitol de les publicacions tengué un considerable relleu. Es parla de l'estat actual de la revista Lluc, de Comunicaicó-Lluc, en les quals hi juga un bon paper el P. Manuel Soler. De projectes editorials -i també de conferències i escoles- duts a terme pels PP. Josep Amengual i Jaume Reynés. En totes aquestes tasques la temàtica congregacional n'ha estat protagonista. 

El P. Delegat insistí sobre la missió compartida i la necessitat de treballar juntament amb els laics i no dispersar forces. No podem dir que sí a tot el que voldria la diòcesi perquè senzillament les nostres poques forces no ho permeten. Cal tenir clar quins són els ministeris als que hem de dedicar més temps i energies.

La missió compartida. El laic Missioner,
Toni Fontanet, exposa les tasques que han fet al llarg de l'any

L'informe encara notificà l'estat de la casa de La Real i les obres pendents des de fa anys. També es va fer ressò d'una inquietud molt repetida a diferents nivells últimament: que venguin a la Delegació alguns africans amb ganes d'encarnar-se per asumir algunes tasques que ja l'edat del personal no pot continuar fent. S'entén que després d'un sòlid aprenentatge i d'aprendre la llengua i les costums del lloc.  

Intervencions breus, però sucoses

El P. Manuel prengué la paraula per informar sobre l'economia de la Delegació, que no té cap complicació. El personal aporta el que ha d'aportar i les despeses per conceptes comuns són poques. Però alguns intervenen dient que hi ha publicacions que s'haurien de subvencionar amb aquests dobblers i que les jornades de Fe i Vida les haurien de patrocinar econòmicament les Delegacions de la Península i de Mallorca. El P. Adminsitrador General, Antoni Fernández, al.ludeix també a altres despeses.

El Sr. Bernat Alemany, Director del Secretariat de col.legis, informa de la feina feta i contesta algunes preguntes. El P. Llorenç Caldentey suggereix la composició d'un himne al Fundador d'acord amb la sensibilitats dels alumnes.

La Sra. Sílvia Nicolau i el Sr. Josep Riera ens posen al dia de les tasques i projectes de la Fundació Concòrdia. El mateix fa el Sr. Antoni Fontanet i el P. H. Voka pel que fa als grups de Missioners  Laics de La Real i St. Honorat. De la Procura Missions dels Sagrats Cors ens informa el Procurador P. M. Mascaró. Presenta l’estat de comptes, explica les activitats realitzades o programades en vistes al 50 anys de la Procura.

Abans del dinar es fa una exploració per elegir el nou Delegat, després dels tres anys acomplerts pel P Josep Amengual. I després del dinar es procedeix a l'elecció d'acord amb la normativa congregacional. Presideix la sessió el P. Emili Velasco. L'elecció recau sobre el P. Hippolyte Voka que l'accepta. 

El Delegat que s'acomiada i el que s'estrena
Es recorda que el nou Consell de la Delegació queda format pels superiors de les comunitats, i que en el pròxim Consell s’elegiran l’administrador i el secretari. El fet de que s'encarregui de Sóller el P. Joan Pocoví implica que n'és el nou superior de la casa, substituint el P. Miquel Darder. En conseqüència formarà part del Consell. Els altres superiors són els mateixos.

En dferents moments els superiors de les cases exposen l'estat de les comunitats. En general segueixen l'esquema tradicional: Pregària-Comunitat i Missió. Com que el P. Ricard Janer és absent, el P. Manuel fa l'exposició de la comunitat de Lluc, però es limita a parlar de la missió, és a dir, de les celebracions i tasques del santuari. Ho fa de manera sistemàtica seguint la publicació que en va fer a una revista. En canvi, no al.ludeix a la pregària ni a la missió perquè no han variat significativament del que s'ha exposat en anteriors ocasions. 

Els PP. Jaume Reynés i Manuel Soler fan una breu relació sobre les idees i sentiments que haurien de guiar la nostra predicació avui dia. No podem plegar-nos a les inèrcies. El P. Jaume en parla tenint en compte el que en pensen els dominics i el P. Manuel es remet més als Pares de la Missió de St. Vicenç de Paul, tenint però present unes indicacions molt lúcides que en fa el prevere José A. Pagola. Aquestes aportacions els demanà expressament el Delegat.

El primer dia de l'assemblea acaba amb una oració preparada per la comunitat de Lluc. El personal es dispersa fins l'endemà a les 10:00 del dematí.

Últimes sessions, divendres, 19 de maig

El secretari comença repassant la Projecció del trienni 2017-2019 que va fer la nostra Delegació (Línies, noves passes en el camí de l’espiritualitat i de la missió compartida i cap al model d’animació proposat pel Capítol General). Després ens dividim en dos grups que reflexionen un sobre  la Pastoral Vocacional i Formació. L'altre, la Vida Fraterna i l’animació local i general.

Entre altres coses, novament es suggerí que sería positiva la vinguda d'algun africà per ta de reforçar la Delegació i poder seguir amb les tasques de sempre. Es podria tractar també d'un estudiant ja avançat i amb capacitat d'adaptació i inculturació. La Delegació té personal apte per a la formació intel.lectual, espiritual i carismàtica dels nous congregants. 

Arriba el moment d'expressar alguns somnis i el P. Carbonell es fa protagonista. En te més d'un. El primer, que es formin escolanies en les nostres parròquies que bé podrien ser llavors de futurs congregants, sobretot si se'n té cura de la seva formació.

Finalment el Consell de Delegació proposa que totes les comunitats s'ajuntin per fer els recessos mensuals. També suggereix idees per als Exercicis Espirituals d' enguany. Quant a l'anàlisi de la realitat del Projecte de Delegació s'arriba a la conclusió de que el Consell de Delegació, juntament amb l’ajut d’algun expert i d’alguns dels nostres laics preparats, en farà un primer esquema, el qual després es durà a les comunitats. No hauría de ser molt extens, sinó més aviat ser objecte d'actualització constant.


L'Eucaristia de comiat la concelebren el Superior General i el nou Delegat. Amb el dinar es conclou l'assemblea de l'any 2017. 

Manuel Soler Palà, msscc

Convertir pàgina en PDF