Fa dues setmanes, diumenge dia 9, tingué lloc a Sant Honorat una celebració molt entranyable, per a mi. Després d’un temps de reflexió, de cercar el com i el quan, per fi es pogué concretar una manera de celebrar el meu compromís d’entrega a Déu, d’associació als laics Missioners dels Sagrats Cors i de consagració als sagrats Cors.
Interiorment i en la vida pràctica de cada dia, això era una realitat. El meu desig era poder-ho celebrar i compartir amb els fills, amb la delegació de Mallorca, amb tota la Congregació i amb els amics i amigues que s’hi feren presents.
Han passat quinze anys des de la primera pujada a Sant Honorat per a un recés personal, cercant resposta a una pregunta que tots ens feim en algun moment de la vida: ¿quin és el sentit profund de la meva vida? ¿ Què faig amb ella ( la vida)? En aquell recés per Sant Joan del 2002 quelcom molt profund es va despertar en mi. Vaig comprendre, o almenys besllumar, com era d’estimada per Déu i com el sentit de la meva vida era respondre amb amor a tant d’amor rebut. Aquesta data, el 24 de juny del 2002,té per a mi un significat de naixement, el néixer de l’aigua i de l’Esperit de que parla l’evangeli de Joan
Dos anys més tard el juny del 2004, en un altre recés en el que volia celebrar el meu naixement de dos anys abans se’m repetí amb insistència, “sigues només amor”.
Són els inicis d’un camí pel que vaig transitant, amb entrebancs i goigs. La celebració del passat dia 9 de juliol s’ha d’inscriure en aquest pelegrinar cap a anar a SER amor. Per aquest motiu vaig expressar de forma clara que demano a Déu que em transformi en transparència del seu amor.
La celebració fou també un compromís d’associació a l’espiritualitat dels Missioners des Sagrats Cors i de compartir la missió des de la casa de Sant Honorat. I és que el camí del que parlava al paràgraf anterior no el faig sola. Evidentment sempre ens acompanya la Presència de Jesús
Ressuscitat. A més d’aquesta fonamental presència, la vida m’ha dut a Sant Honorat i com que Déu parla a través de les circumstàncies de la vida, transitaré per aquesta amb la família dels Missioners dels Sagrats cors. I quina espiritualitat millor que la des Sagrats Cors perquè pugui anar sent només amor?
Realment l’Esperit bufa allà on vol, com el vent, i no sabem d’on ve, ni on va, però sabem que ens va guiant, passant per dificultats i dolors, com també per moltes joies i ens va guiant cap allò que som al nostre interior, cap a la realització dels plans de Déu en nosaltres. Així és com ho visc. Em ressonen constantment les paraules del P. Joaquim, “deixar fer a Déu”.
Només puc donar gràcies a Déu per tanta gràcia immerescuda, a la congregació per donar-me l’oportunitat de viure allò que sent que he de viure en el si de la seva família i de poder-ho fer a la comunitat de Sant Honorat.
Maria Gener, 25 de juliol de 2017
